Hem heretat aquesta
terra, privilegiada , d’hortes i vinyes 
sumptuoses però  quasi avui
oblidades amb un testimoni que resta viu però mut, un Celler que dóna nom a una
Rambla i que espera que algú recuperi la memòria històrica que actuals polítics
han oblidat. Una terra que no vol oblidar el seu passat que celebra tradicions,
el solstici d’hivern amb els Tres Tombs per de Sant Antoni, Sant Medir al març
i a l’estiu viu Sant Joan i la festa major amb el Paga-li Joan i Sant Pere. La
castanyada i la festa de tardor, el Quinto de Nadal...Una vila amb història.
D’hivern fred amb les rosades que cobreixen de màgia els matins, les línies
abruptes de les muntanyes de l’horitzó. 
Les cases i indrets de famílies que mai marxen... les eres i els aljubs
i  les vinyes que collirem cada setembre
quan l’estiu vol ja deixar pas a la tardor. Els somriures i les penes.

            Hem heretat les rieres amagades per
l’especulació, les cases de pedra seca, els camins, les vies verdes que recorren
com artèries de nord a sud, i de llevant a ponent aquest trocet de terra. Les
places i els records, la de Barcelona, la de Pep Ventura o del Molí. El mercat
antic o el de Pere San... Les danses, el diables, les tradicions, la festa..La
suor i els carrers de gom a gom.

            Hem heretat les nits a la fresca que
han de tornar a ser nostres a l’estiu. Recuperar les places i els carrers...la
vida de vila. Som hereves d’un clima que va canviant amb l’escalfament però
encara ens resta la il·lusió en la cara, la poqueta neu que cau a alguns pobles
i la que aïlla a altres en el cru hivern. Mirar als ulls. El goig per estar aquí,  els rogencs crepuscles d’un sol quan se’n va
a dormir. La serra de Collserola, Torre Negra, Can Busquets ....Llocs per
gaudir de la natura, sense perdre de vista el fosc creixement que els ha
canviat i la mà ferotge d’alguns que volen fer grans les seves butxaques...La
resina dels boscos, els avencs, els seglars i les raboses que canten plorant
cada nit a la lluna que va canviant en el cel que ens cobreix. Em fan pensar en
què estem matant la comarca que viu sufocada i encara la volen asfixiar més, no
necessitem ni quart cinturó, ni més vies ferroviàries ni abocadors
incontrolats...Volem un Vallès viu amb gent participativa que es senti orgullosa
del seu poble, del seu entorn sostenible on es pugui respirar i viure.

            Hem heretat la llengua més dolça del
món, en la qual es diuen els millor poemes, l’aire pur per respirar, els
carrers empedrats i les roselles de maig...i els camins que hem caminat. El
puny alçat, el sòl d’agost que bada les pedres, les sureres i els rats penats
que poblen les nostres nits. Hem heretat una cultura que molts voldrien
escurçar però els estels de Sant Jordi, els llibres i les roses, les banderes
vermelles de maig, l’11 de setembre la diada nacional, no ens faran canviar...els
nostres pobles i els nostres noms.

            Hem heretat la dignitat i el
compromís de lluitar pel què els nostres avis van lluitar; per estimar aquesta
terra i la seva gent, per voler continuar deixar herència a aquells que vinguin
darrere nostre, que puguin alçar la cara ben alta i sentir-se orgullosos de tot
el que els hem deixat. Llocs, espais i zones per gaudir i jugar en tenim, per
què la vida és un joc (DIFÍCIL!!), hem decidit 
per fer política seriosa amb el símil de jugar, per viure dignament. Siguem
optimistes i convidar al JOC, a jugar i a participar!!

Jo jugaré amb la CUP el 27 de maig.