1.    Atès que les dones patim molts tipus de violència: violència econòmica, de classe, la tortura, bèl·lica… Però hi ha, a més a més, una violència específica contra les dones i que s’ha emprat com a instrument per mantenir la discriminació, la desigualtat, les relacions jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones: la violència masclista. Segons les dades oficials del Ministeri de l’Interior durant el 2016 hi va haver 44 dones assassinades per les seves parelles, exparelles o relacions d’intimitat (hi ha 5 casos més que encara s’estan investigant). També durant el 2016 ha mort un menor d’edat per culpa d’aquesta lacra i 26 infants i adolescents han quedat orfes de mare. 30 d’aquestes dones mortes eren de nacionalitat espanyola, estalviant-nos així arguments racistes sobre que la violència masclista ja només és qüestió de la immigració. La meitat de les assassinades tenien encara relació amb el seu assassí i l’altra meitat havien trencat la relació o estaven fent-ho. Per edats, afecta tots els trams tot i que predominen les dones d’entre 31 i 40 anys i les dones d’entre 41 i 50 anys. Així, també podem esborrar els arguments que la violència masclista és producte d’un temps passat i que no afecta a les dones crescudes en democràcia. En definitiva, la violència cap a les dones doncs taca totes les edats, tots els grups i classes socials, totes les procedències, tots els racons de Catalunya, d’Espanya i del món.

2.    Atès que els assassinats masclistes són la punta de l’iceberg de la violència masclista. Segons la Macroencuesta sobre Violencia de Género 2015, un 13% de dones reconeixen haver patit violència física o sexual alguna vegada. Alhora, un 3% afirmen haver patit violència física o sexual per part de la parella actual, i un 2% l’han patida en l’últim any. Si ens agafem a les dades catalanes, tenim l’Enquesta de violència masclista del Departament d’Interior de l’any 2010 que diu que el 26,6% de les catalanes ha estat objecte, com a mínim, d’una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida. Les agressions masclistes greus inclouen violacions, intents de violació, tocaments sexuals amb violència física o amenaces, agressions físiques i amenaces de mort, o l’assetjament psicològic sever. Així doncs, aquest tràngol forma part de la vida i de la pell d’una de cada quatre dones catalanes.

3.    Atès que Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles. No només hi ha maltractaments dins l’àmbit domèstic, sinó també al treball i a la societat: mutilacions sexuals, avortaments selectius per raó de sexe, maltractaments psicològics i els assetjaments sexuals, entre d’altres tipus de violència. Davant d’aquesta colpidora situació només hi cap la denúncia i el rebuig, el posicionament i l’acció

4. Atès que segons el VI Informe sobre l’Impacte de la violència vers les dones a Sant Cugat del Vallès de 2016 (1r semestre) acusa una tendència que no va a la baixa.
5. Atès que el mateix informe revela que en les edats compreses entre 17 i 24 anys són molt poques les usuàries en anys anteriors i cap en aquest primer semestre, quan les xifres genèriques avisen que en aquestes edats i degut a les noves tecnologies és una franja especialment vulnerable i procliu a la violència masclista, el que fa pensar en un coneixement deficient del servei que el municipi ofereix o pitjor, un no- reconeixement de la violència masclista com a tal.
6. Atès que el mateix informe diu que un dels problemes actuals de la violència masclista és la seva pròpia identificació; és a dir, que les dones, en el seu entorn laboral o social puguin identificar que s’està produint aquesta greu vulneració de drets humans. I rebla, que cal una major conscienciació ciutadana vers la violència masclista i més recursos humans i econòmics per a fer-hi front.
7. Atès que les víctimes de violència masclista, sovint no tenen llibertat de moviments ni possibilitat de realitzar consultes anònimes quan ho desitgin. L’horari d’atenció i seguiment hauria de contemplar el màxim d’hores possibles i fer-se extensiu a tots els barris i districtes de la ciutat.
8. Atès que es calcula per a sortir del cicle de la violència masclista es necessiten uns 10 anys i actualment només es cobreix en termes d’habitacionalitat 6 mesos (cases d’acollida) i un any (en termes d’assistència psicològica i terapèutica).
9. Atès que les dificultats econòmiques a les que s’ha d’enfrontar una dona que fuig del seu maltractador, s’agreugen a la nostra ciutat per l’elavíssim preu de l’habitatge, fent gairebé impossible la reinserció de les víctimes, especialment aquelles que són monoparentals.
10. Atès que l’adolescència és el grup de risc més vulnerable, i només s’han fet dues xerrades preventives el passat any 2016.
11. Atès que si la infància i adolescència que ha viscut violència no té patrons i models de salut efectiva constants té un alt risc de repetir patrons d’abús.
12. Atès que en la lluita contra la violència masclista és tan important l’assistència a les supervivents, com la prevenció i l’educació des dels primers anys de la infantesa.
13. Atès que prop de la meitat dels assassins masclistes intenten suïcidar-se després.  Aquesta desesperació parla de la incapacitat d’aquests homes per a sobreviure a la llibertat femenina, molts d’ells incapaços de tolerar que se’ls deixi, addictes al seu rol de gènere. Necessitem urgentment treballar amb les noves masculinitats i les relacions de parella sanes.
14. Atès que una de les principals problemàtiques de la xacra de la violència masclista, és que durant molts anys i encara avui, s’ha normalitzat com a afers privats o domèstics i no com a conseqüència d’un sistema de relacions jeràrquic, com és el patriarcat.

15. Atès que malgrat els avenços obtinguts en la igualtat de drets, es continuen aplicant des d’una perspectiva patriarcal, amb paràmetres d’una societat estructurada a partir del desequilibri de les relacions entre dones i homes.

16. Atès, que l’única manera de commensurar el conflicte real de la violència masclista, es convertint-nos en agents actius i no passius, en agents transformadors; institucions publiques, ciutadans, entitats, tot exercint la garantia dels drets de les dones i marginant i denunciant les actituds abusives i masclistes.

Per tot això, els grups municipals de la CUP-PC, ICV-EUiA i ERC-MES proposen al Ple de Sant Cugat els següents ACORDS:

PRIMER.- Establir un circuït contra la violència masclista a Sant Cugat, per aconseguir una actuació integral i coordinada entre els diferents àmbits  i professionals com a condició necessària per poder oferir una atenció de qualitat a les dones que estan vivint situacions de violència, contemplant la dimensió  preventiva, de detecció i també l’atenció i recuperació de les dones supervivents. Formaria part del circuït  els serveis de salut, serveis socials, justícia, Mossos d'Esquadra, Policia Local, Serveis d’educació, Institut Català de les Dones ... i entitats i professionals especialistes en violència masclista així com persones representants dels diferents consells de barri.

SEGON.- Intensificar el nombre de tallers de sensibilització a instituts i escoles centrades en les relacions tòxiques i violentes i en mecanismes per a detectar-les. Diversificar i fer atractiva l’oferta. Oferir aquestes mateixes formacions als pares i mares, per tal de ser agents actius en la detecció de relacions tòxiques i abusives.

TERCER.-  Crear una plaça de tècnica especialista (unes hores a la setmana) a cada institut.

QUART.- Preveure ofertes educatives per a espais d’educació no formal; tallers, xerrades i debats a AMPES, Esplais i també Consells de Barri, Associacions de Veïns, Casals de gent gran, etc.

CINQUÈ.- Elaborar formacions específiques per a la detecció i prevenció de violències masclistes per a totes i tots els treballadors públics que treballin de cara al públic (conserges Casa de Cultura, OMET, CAP...).

SISÈ.- Fer programes  de  rehabilitació  i  resocialització  pels  homes  (adults  i  joves)  agressors.

SETÈ.- Allargar i adequar els serveis de teràpia psicològica i suport col·lectiu a les dones supervivents o en situació de violència masclista. (Seguiment dels casos d’almenys 10 anys). Preveure també per a les dones supervivents de la violència masclista un habitatge de lloguer realment social, i  garantir  la  recuperació  de  la  dona  amb  una  prestació  econòmica  suficient  que  asseguri  la  seva autonomia econòmica.

VUITÈ.- Itinerar els serveis del SIAD (servei d'atenció a la dona jurídica i psicològica) als districtes (ara està centralitzat tot a la Casa Mónaco i en dies alterns) obrint places per aquesta tasca. Dotar de més recursos el SIAD en conseqüència amb les mesures acordades.

NOVÈ.- Publicitar de forma específica el telèfon i el servei d’atenció a les dones víctimes de violència masclista. Publicitar i socialitzar també l’existència de aplicació per mòbil d’ajuda a la dona en risc de violència (TAM).

DESÈ.- Campanya d'adhesió a "Aquí amb la violència contra les dones, no callem". Fer adhesius que es puguin enganxar als establiments juntament a un petit protocol per a la detecció de violències i reacció i ajuda. Així com cartells en què s’assenyalin tots els comportaments abusius que construeixen la violència masclista (Annex I)

ONZÈ.-Incloure clàusules socials per a l’acció positiva a les contractacions en què es valori i puntuï a les empreses que tenen plans d'Igualtat i apliquen conciliació familiar.

DOTZÈ.- Elaborar un protocol municipal contra les agressions sexuals per a la Festa Major i per a les festes dels barris comptant amb la participació del teixit associatiu implicat.

Sant Cugat del Vallès, 10 de febrer de 2017