L'única sortida... INDEPENDÈNCIA
07/09/2009
Un any més ens trobem davant la commemoració de la Diada de l’onze de
setembre amb la mateixa situació d’opressió cap el
nostre poble i classe. I un
any més ens trob em amb la imprescindible necessitat de capgirar l’estat de les
coses i esdevenir, d’una vegada per totes, un poble lliure. Mirem el nostre
voltant i la realitat que ens envolta no ens agrada. Ens trobem amb uns Països
Catalans sotmesos i, masses vegades submisos, a una classe política i uns
Estats, l’espanyol i el francès, que no dubten a estrènyer les cadenes cada cop
que s’alça una veu dissident.
Ens imposen un sistema econòmic i social amb l’únic objectiu que siguem
una peça més dins el seu engranatge perfecte que anomenen capitalisme que
precaritza les nostres vides i destrueix el territori. Un sistema que es
presenta esgotat per donar resposta positiva i col·lectives a les nostres
necessitats i l’únic que ens aporta és CRISI. Ens controlen mitjançant un estat policial que
no li tremola el pols alhora d’exercir la més dura repressió i ens manipulen
des dels seus mitjans d’informació fent-nos creure que aquí no passa mai res i
que seguim vivint en un oasi.
Però
resulta que sí que passen coses que ens demostren en fets que és necessari
lluitar si volem un futur digne. Passa que tenim una classe política que la seva
màxima aspiració és ratificar un Estatut
ridícul que l’únic que ens portarà seran 30 anys més de claudicació i
renúncies. Passa que les dones segueixen sent maltractades per la violència
masclista com a conseqüència de viure en una societat patriarcal. Passen també
coses com la demagògia espanyolista i feixista que no es cansa de perseguir i
censurar qualsevol forma d’expressió que reivindiqui el nostre dret a ser des
de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Passen també coses com la MAT, el
transvasament de l’Ebre i el Xúquer, la desaparició de la pagesia, l’amenaça a
l’Horta de València, les autopistes a les Illes Balears, exemples pràctics de
com destruir el territori en nom del progrés mal entès. També passa que estem
privatitzant l’educació i no ens n’adonem. Passa també que al País
Valencià ja no poden veure la televisió en català i també passa que si et dius
Cesc Freixes i cantes en català pots esdevenir l’enemic públic número u de
l’Estat Espanyol. També passen EROS per així anar adaptant-nos millor al nou
mercat que s’està creant i passa també que els sindicats passen de tot. I
resulta que també passa que la pràctica de la tortura segueix existint al
nostre país mentre el govern del tripartit va condecorant mossos
d’esquadra, i que el seu Estat de Dret és considera legítim per fer callar la
veu de tot un poble prohibint un Referèndum per l’Autodeterminació mentre
segueixen donant veu i emparant a falangistes violents nostàlgics d’un passat
que, malauradament, no és tan passat. I després et diuen que això són coses que
passen, però resulta que passen masses coses com perquè la nostra miserable
classe política ens digui que no passa res i es quedin tan tranquils. I si tot
això succeeix als Països Catalans, Sant Cugat no deixar de ser un fidel reflex
d’aquest model convertint-se en el paradigma de com amagar aquesta trista
realitat sota el formigó. Ser una de les ciutats més cares de l’Estat espanyol
té un preu i aquest, evidentment, no l’està pagant ni Convergència i Unió ni
totes les multinacionals que ens envolten ni tots els constructors que es
reparteixen el nostre poble. L’està pagant el jovent i les classes populars que
no tenen accés a una vivenda digna, l’està pagant Collserola que segueix estan
amenaçada i ho està pagant el petit comerç cada cop més petit i deprimit. Lluitar
contra totes aquestes adversitats no és feina fàcil, però tenim entre nosaltres
l’esperança que només lluitant i construint alternatives des
d’un plantejament, inequívocament, independentista i revolucionari revifaran
les consciències d’un poble que sembla adormit, però que mica en mica va
despertant. Treballant sempre des de la base i des de l’assemblearisme més
honest hem de ser valents per crear diferents mecanismes a l’abast de tothom
des d’on impulsar diferents dinàmiques que ens permetin generar una resposta
contundent al model de ciutat i país que s’està portant a terme. I és que tenim
molt clar que si en el present lluitem incansablement el futur ha de ser
nostre. Tenim molt clar que l’única sortida és la independència !
Visca la terra
!
CUP de Sant Cugat
11 de setembre de 2009