En la mort de Lluís Maria Xirinacs



Des de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) volem fer arribar el nostre més sincer condol a la família i als amics de Lluís Maria Xirinacs, trobat sense vida a Ogassa (el Ripollès).



Als vint-i-dos anys, com a Sacerdot, va portar a terme una vaga de fam contra la vinculació entre Església i Estat. Impulsor de l'Assemblea de Catalunya, es va plantar un any i nou mesos al davant de la presó Model de Barcelona per a reivindicar la independència. Seguidor de les tesis de Gandhi, va ser empresonat diverses vegades tant durant el franquisme com ja en l'etapa constitucional.




El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i va ser escollit senador per Barcelona pel Bloc d'Alliberament Nacional. Sempre va advocar per la independència dels Països Catalans i l'any 2001 va fer una vaga de fam a la Plaça de Sant Jaume per a defensar-la.



Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l'Audiència nacional espanyola per un delicte d'enaltiment del terrorisme després que l'Onze de Setembre de 2002 en un discurs al Fossar de les Moreres poses de relleu que, d'acord amb els principis no violents que havia defensat tota la seva vida, no totes les violències són iguals. El 2005 va ser detingut i ingressat a presó un dia per aquesta causa, de primer a la Model, i després a Can Brians.



Xirinacs és una d'aquelles persones que van criticar amb duresa la renúncia que van fer companys seus en la malnomenada transició. Decidit a continuar la lluita per l'alliberament dels Països Catalans, ha donat sempre el seu recolzament a la lluita contra la repressió i la tortura sofertes contra independentistes catalans. La seva conseqüència ha estat portada en extrem fins al dia d'avui. Molts dels que van renunciar a aconseguir una terra lliure i socialment justa en el seu dia, avui s'atreveixen a lluir la seva figura.



Incansable lluitador, des de la CUP lamentem profundament la seva mort, alhora que ens motiva, encara més, a seguir lluitant dia rere dia per la transformació d'aquesta societat i cap a la independència total dels Països Catalans.



Avui, des del seu compromís incansable, la seva fermesa tenaç, i les seves conviccions emancipadores, l'Esquerra Independentista perd un gran lluitador, no caurà en l'oblit.



El millor homenatge, la victòria.



 



Candidatura d'Unitat Popular



Països Catalans, 12 d'agost del 2007.