Sembla ser que l’equip de govern del nostre municipi s’està plantejant implantar càmares de videovigilància als carrers de la nostra ciutat. Els motius, diuen, un millor control del tràfic al municipi. Es tracta d’una mesura que ja s’ha implantat a d’altres ciutats, com a Matadapera, i sembla ser que la iniciativa ha calat dins l’equip de govern del nostre ajuntament.

Des de la CUP de Sant Cugat del Vallès volem denunciar que s’arribi a implantar aquesta norma. No ens sembla bé que s’utilitzi el tema del trànsit de la ciutat com a excusa per augmentar el control social sobre la ciutadania, que al cap i a la fi és pel que serveix la videovigilància als carrers.. Hi ha mil mesures que es poden aplicar si el que realment es vol és pacificar el trànsit de Sant Cugat: foment del transport públic i de l’ús de la bicicleta, organització més coherent de les direccions de carrers, fer pedagogia sobre l’ús racional del vehicle privat, etcètera.

Sabem molt bé què significa i què pot significar posar càmares de videovigilància als carrers. No volem que la gent tingui la sensació que viu controlada en tot moment, i que això pugui condicionar els seus comportaments diaris. Exactament què ens estan volent dir quan ens parlen de posar càmares al carrer ? Que potser ens volen dir que hem de tenir por i que per això hem d’estar controlats i controlades ? Les càmares de videovigilància als carrers no creen seguretat  ni fan baixar els índex de criminalitat  però en canvi sí que ens interioritzen a tots i totes la sensació de viure amb la idea constant de por (situem-nos en l’exemple de la frontera entre els Estats Units i el Canadà on, mentre al cantó americà tot està controlat i vigilat, la violència i la delinqüència són una constant i, en canvi, al cantó canadenc la gent viu amb les portes de les cases obertes i sembla el paradís). Si hi ha mil maneres de controlar el tema del trànsit abans de plantejar-se l’ús d’aquestes mesures, el mateix podem dir del tema de la seguretat: il·luminar millor els carrers de la ciutat, no incentivar que la ciutat sembli un cementiri a partir d’una certa hora, fomentar polítiques que ensenyin que viure en societat vol dir relacionar-se i intercomunicar-se  en lloc de fomentar polítiques que ens portin cap a postures individualistes i de desconfiança, etcètera.    

Ja n’hi ha prou de retallar llibertats sota els arguments de la prevenció o la seguretat. El control social no és, o no hauria de ser, propi de societats democràtiques i madures i això és el que amaga, realment, la voluntat de voler posar càmares de videovigilància als carrers.