“Si l’aigua cau, tot floreix”, deia Manuel de Pedrolo. I ho deia perquè l’aigua és un element escàs i valuós, imprescindible per la vida que, fins i tot, va ser declarada un dret humà per l’ONU el 2010. Malgrat tot, l’aigua, avui, a casa nostra i des de ja fa dies és bàsicament una font de negoci milionari per uns pocs. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Agbar controla el subministrament domiciliari de l’aigua mitjançant l’empresa mixta Aigües de Barcelona (AGBAR 70%, Criteria – La Caixa – 15% i participada per l’AMB en un 15%). Juntament amb Aigües de Barcelona, també SOREA, filial d’Agbar participa en el repartiment de les concessions privades de la gestió de l’aigua.

La municipalització de l’aigua havia estat una reivindicació acceptada per amplis sectors de la societat i un dels eixos principals de la campanya electoral, tant de les candidatures que conformen la CUP-PA com de les que formen Entesa, especialment de Barcelona en Comú i que ara governen tant a la ciutat de Barcelona coma a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Durant aquest primer any de legislatura municipal no s’han pogut constatar passos evidents per part del govern metropolità cap a la internalització del serveu de subministrament d’aigua en baixa, tot i les declaracions púbiques en aquest sentit efectuades pels membres del govern metropolità.

Així mateix, durant aquest primer any, el TSJC ha dictat en primera instància la sentència que anul·la el règim de l’empresa mixta creada l’any 2012 pel bipartit metropolità format per PSC i CiU. Aquesta sentència facilitat el procés de internalització del servei que presta Aigües de Barcelona però per contra, a l’estar recorreguda al Tribunal Suprem no és ferma i no executable. El termini de resolució del recurs és aproximadament d’uns 3-4 anys i per tant no és probable que es resolgui durant el transcurs d’aquesta legislatura. Les passes donades pel govern metropolità per a estudiar l’aplicació de la sentència és la creació d’una comissió en la que estan els principals impulsors i defensors de la constitució de l’empresa mixta. Per altre costat, en el PAM (document que recull els objectius de govern) s’inclou respecte a la internalització del servei: estudiar vies alternatives de gestió de l’aigua, sense cap compromís de canviar la forma de gestió.

En aquesta legislatura els ajuntaments governats per candidatures que formen part de la CUP-PA a l’AMB han iniciat processos de municipalització de l’aigua, com és el cas de Ripollet, així com ajuntament de l’entorn més proper (Terrassa). Hi ha municipis en que les empreses que tenen la concessió estan a punt d’acabar-les, com en el cas concret de Sant Cugat, i d’altres municipis com Corbera i Molins de Rei, on les candidatures de la CUP-PA tot i restar a l’oposició tenen un paper actiu a favor de la municipalització de l’aigua.

Atès aquest escenari i en consonància amb el tret propi de la CUP com ho és el seu tarannà com a projecte de caire municipalista, veiem en la recuperació i adquisició del servei d’abastament d’aigua per part dels ens públics municipals que, en aquest cas, un element crucial per l’enfortiment de la sobirania municipal com una porta d’entrada per l’arrelament de formes properes i vinculades a les persones i el territori en aquells àmbits fonamentals de la vida com ho és l’aigua.