Constitució
obsoleta

Sovint hem de
sentir com, per desacreditar els diversos projectes independentistes,
rupturistes o republicans existents a l'Estat Espanyol, s'esgrimeix l'argument
de la Constitució. Segons aquest argument repetitiu, el fet que la majoria de
la població votés afirmativament al referèndum sobre la Constitució espanyola
del 6 de desembre de 1978, blinda l'estat actual actual de les coses a l'Estat
Espanyol: la monarquia, la integritat territorial, el paper de les forces
armades, etc.

No entraré en les desenes d'arguments que podríem trobar per tal de
desmuntar l'estructura de l'Estat Espanyol. Denunciar el caràcter no democràtic
d'aquest, l'aberració que suposa tenir un monarca coronat per un dictador
criminal o alertar d'algunes de les prerrogatives de què gaudeix l'exèrcit ja
ho hem fet molts cops.

M'interessa, doncs, desmuntar Espanya i el seu text constitucional a partir
d'una variant de l'argument recurrent que comentava al paràgraf anterior: qui
va votar la Constitució Espanyola.

El referèndum per la ratificació del text es va celebrar el 1978. En
aquell, evidentment, van poder votar tan sols les persones majors d'edat.Veiem
que només van poder votar les persones que havien nascut després del 17 de
novembre de 1960. Les que avui tenen 49 anys com a mínim.

Bé doncs, mirant les dades demogràfiques de l'Instituto Nacional de
Estadística (INE) tenim que actualment hi ha a l'Estat 30.956.113 persones que
no van poder votar. La població total actual (les dades són de l'últim padró
municipal de 2009) és de 46.745.807. Amb una ràpida regla de 3, podem comprovar
com un 66,2% de la població no va poder participar en la consulta.  Ni 4 de cada 10 persones!

Així doncs, més enllà de que el referèndum es realitzés sota l'atenta
mirada dels reaccionaris i l'exèrcit, tan proclius a fer un pronunciamiento
a les primeres de canvi, cal que ens preguntem per la legitimitat d'un text
constitucional que ni 4 de cada 10 persones que actualment viuen van votar. I
d'aquells no tothom ho va fer afirmativament.

Com que la pregunta és fàcil, la resposta és ràpida: No, no ho és de
legítim. Ja no és legítim un text que, més enllà del context en què va ser
aprovat, no ha estat votat pels ciutadans que a dia d'avui habiten en aquest
Estat.

Doble vara de mesura

Més enllà de la caducitat del text constituent, el que és
evident és que la Constitució i els òrgans que se'n deriven apliquen criteris
diferents segons la situació, amb una forta càrrega ideològica. Així, ens
trobem que hi ha coses que són intocables (la nación i la integritat
territorial, el rei i l'exèrcit) mentre altres es menyspreen (el dret a un
habitatge digne o a la integritat física i moral). Que la sobirania recau
únicament sobre el poble espanyol i que drets universals com el
d'autodeterminació són negats. La voluntat del poble català és negada
sistemàticament a través d'un procés llarg i preparat per tal que res escapi
del guió previst.

Després del consens entre les forces polítiques parlamentàries
i el plebiscit (al qual vaig votar que no perquè ja em semblava vergonyant), el
text ha de passar pel ribot del Congrés dels Diputats, però la cosa no acaba
aquí. Un Tribunal Constitucional en què molts dels seus membres fa anys que
tenen el mandat caducat (començant per la presidenta!) passen un cop més per
sobre els catalans i catalanes per acabar de fer els retocs pertinents.

Així doncs

Sóc plenament conscient de la ràbia que fa que et diguin “jo ja t'ho deia”,
però és que aquest cop el cos m'ho demana. Des de determinats sectors fa
dècades que alertem que cap Estatut ni cap encaix forçat ens permetrà ser els
amos del nostre futur i que la Constitució Espanyola és una presó de pobles.
Això, que fa uns anys motivava que la majoria de la població ens considerés
eixelabrats, cada cop té més acceptació i està esdevenint progressivament el
sentiment hegemònic de la societat catalana.

I si algú té algun dubte que amb Espanya no hi ha res a fer, que llegeixi
la premsa dels anys 30. Aquests dies he trobat a La Rambla desenes d'articles
de 1931 i 1932 sobre el procés estatutari de llavors. Si qualsevol diari els
publiqués demà, ningú seria capaç d'advertir cap anacronisme. La lectura
d'aquests textos, on es mostra com els parlamentaris espanyols van fer mans i
mànigues per retallar l'Estatut sorgit de la voluntat del poble català, resulta
enormement il·lustrativa.

Deixem-nos, doncs, d'Estatuts i de jugar a jocs trucats des de l'inici. Si
el motllo està mal fet, les peces resultants sempre seran defectuoses. Anem a
l'arrel del problema i apuntem cap a la Constitució d'un Estat que no és
democràtic. Aquest cop els i les catalanes no serem ni miops ni covards.

Ens veiem el 10 de juliol

Ignasi Bea Seguí

membre de la CUP i d'Endavant-Organització
Socialista d'Allibermanent Nacional