Avui no som aquí per celebrar res. Avui som aquí, un cop més, per recordar
que un dia com avui .de fa quasi 300 anys Barcelona queia a mans de les tropes
borbòniques i els i les catalanes perdíem un grapat de llibertats nacionals que
a dia d'avui encara no hem recuperat.

Avui som aquí per enterrar definitivament l'autonomisme. I no ho fem avui
perquè hi hàgim cregut mai, sinó perquè ara podem felicitar-nos que, després de
molts anys de picar pedra, és la majoria de la societat d'aquest país la que no
creu en l'autonomisme. L'encaix dins Espanya mai ha estat viable, però avui ho
és menys que mai. I és que no hi ha res més inútil que intentar coexistir amb
qui et nega el dret més elemental: decidir el teu futur per tu mateix.

Avui no som aquí per celebrar res ni per gust. Se'ns fa extremadament
difícil compartir espai amb algunes de les forces polítiques d'aquest poble. No
entenem perquè venen si durant la resta de l'any se'n foten de les llibertats
nacionals del nostre poble. No entenem què fan aquí els hereus del franquisme,
no entenem què hi fan els que posen recursos contra la voluntat del poble i
tampoc entenem què hi fan les sucursals de partits que, des del govern de
l'Estat, només fan que posar traves a l'emancipació del nostre poble. Ens costa
compartir espai, també, amb partits que mentre es declaren a favor de la
llibertat del nostre poble, tomben les iniciatives populars per exercir el dret
d'autodeterminació.

Avui no som aquí per celebrar res. Avui som aquí per enterrar l'autonomisme
i per dir al conjunt dels partits polítics del país que ja n'hi ha prou
d'aquest color. De retallades, de reformes laborals, de pacte social i claudicació
davant dels grans empresaris, d'EROs i deslocalitzacions. Perquè un país mai
podrà ser lliure sota un sistema que privatitza els beneficis mentre aboca a la
precarietat i la misèria a la majoria de la població.

Avui som aquí per recordar un grapat de gent que van arriscar-ho tot abans
que acceptar la imposició. A diferència dels nostres polítics, que no arrisquen
ni la cadira ni el sou ni el cotxe oficial, el nostre país sempre ha tingut
gent disposada a donar-ho tot en el camí de l'emancipació: El 1714, el 1936 i
el 1980. Per tots ells som aquí, per dir-los que no defallirem i que el nostre
homenatge final serà la victòria.

Des de la CUP,
seguirem treballant des del nostre municipi per construir un moviment popular
sòlid que avanci cap a l'emancipació social i nacional del nostre poble.
Seguirem donant suport als i les treballadores que es queden sense feina
després que el govern, PSOE o tripartit, signi ERO's. Seguirem oposant-nos a
què la nostra ciutat es converteixi en el paradigma de la ciutat dormitori per
a les classes acomodades. Lluitarem perquè els i les santcugatenques no hagin
de marxar de la seva ciutat i perquè hi puguin viure en llibertat, sense
càmeres que fiscalitzin la seva activitat. Lluitarem per un Sant Cugat que es
declari de manera ferma i decidida al marge d'una Constitució Espanyola que la
immensa majoria dels santcugatencs no vol i que ni tan sols va votar. Perquè no
ens omplin la pedrera Berta de merda, per no cedir ni un pam més de Collserola.
Per una ciutat en què ordenances ridícules no amenacin la vida cultural i
associativa. Per una ciutat lliure dins d'uns Països Catalans lliures.

Pel socialisme i la independència.

Visca la terra!