En l’ultim ple, el Partit Popular va presentar l’enèssima moció per a solidaritzar-se amb les víctimes de la xacra social de l’avortament. Em pregunto si la sra. Rodriguez coneix el significat de xacra. De fet, em pregunto si coneix el significat de social. M’instalaré en el marge de dubte amb la consideració que una política electa pugui ser tan ignorant, així doncs no em queda més remei que pensar que la motiva un dogma erràtic i fanàtic.

La veritat és que quan una dona, per molt que sigui de dretes actua contra els interessos generals de les dones, no puc evitar una contrarietat enorme. Suposo que la mateixa d’aquelles dones feministes que després de molts anys aconseguiren el dret a sufragi, o d’aquelles que van veure com s’aprovava la llei de divorci, o de les que lluiten contra l’ablació, i és clar la de les que ara lluitem per a què ens siguin retornats tots els drets al nostre propi cos i que segur que,trobarem dones com vostè: tant reticents a la intervenció en els afers privats quan aquests són la pobresa estructural o la injustícia, i tant intervencionista quan del que es parla és del cos de les dones.

No dic que l’avortament sigui res desitjable, ni tant sols que m’agradi la idea que s’escampi com a mètode de planificació familiar,és evident que és una experiència no gens recomanable, però la realitat no és una superfície assèptica i missal sinó complicada i polièdrica: L’avortament i la llibertat sexual són drets reconeguts dins la Declaració dels Drets Humans. L’avortament públic és l’única garantia per salvaguardar la salut i reduir la mortalitat i la morbidesa com a conseqüència d'un avortament insegur. També les dones tinguin el dret i la informació suficient per poder exercir la seva llibertat sexual i reproductiva. Així com, per assegurar el dret de les dones a una atenció confidencial que els permeti controlar i decidir sobre la seva maternitat.

No em posaré a discutir què és per mi una vida humana, pel fet que en el seu discurs hi ha un despreci sistemàtic per les vides a les quals vol obligar a parir sí o sí. I li és igual la seva existència i els seus motius, que tinguin dret a no voler, per vostè tenen un úter i una funció en aquest món.
Tenir fills no és una obligació sra Berta, no som conills. És una decisió fruit de la raó i la voluntat i evidentment l’amor. Les tres característiques més precioses que posseïm les persones i que vostè ens vol negar.

A mi, la Llei em sembla pobra, tímida i insuficient però això em donarà per tota una altra carta, mentrestant Sra Berta, faci el favor de treure el seu rosari dels nostres ovaris.


Núria Gibert
Membre de la Candidatura d'Unitat Popular( CUP)