Després de més de quatre anys d’”espera”, la
setmana pasada el Tribunal Constitucional espanyol va tenir la gran idea de
treure la sentència sobre l’estatut i, de pasada, va aconseguir que milers de
persones que aquell dia van llevar-se espanyoles se n’anessin a dormir
sen t  catalanes. Un cop més: MOLTES
GRÀCIES ESPANYA. Esteu fent una feina més que dignificable davant la
incapacitat manifesta de la classe política catalana. Espanya és una màquina de
crear independentistes que el dia que siguem lliures mereixeria un monument,
però sembla que la feina dels partits de casa nostra sigui voler difuminar
aquesta gran i encomiable tasca. Com s’explica, sinó, la reacció que han tingut
davant de la sentència ?

Des de l’Esquerra Independentista ja fa molt
de temps, anys, que tenim molt clar i diem que l’estatut no és cap solució. De
fet, és la eina creada per uns quants per seguir jugant a la “puta i la ramoneta” trenta anys més.
Permet que uns puguin amagar la seva por i que d’altres puguin jugar a fer
veure que a Espanya existeixen els federalistes. L’estatut és l’instrument que
els hi va com anell al dit per fer-nos creure que les coses poden canviar quan
en realitat no canvia res.

Només hi ha una sortida possible si volem que
el poble català sigui lliure: la independència. Es pot parlar i discutir
d’estratègies sobre com arribar-hi, de quins passos volem fer uns i quins volen
fer uns altres per assolir-la, però que ningú ens intenti enganyar més fent
servir de manera demagògica i eufemística paraules com “unitat” o “dret de
decidir”. És per això que la manifestació de dissabte, tot i desitjant que
sigui un èxit, m’omple de dubtes. Tinc molt clar que serà  la societat civil la que portarà el poble
català a la independència, però no sé si vull participar d’una obra de teatre
al carrer (una més) en la qual uns quants jugaran a instrumentalitzar la bona
fe de molts i moltes. En tot cas, i no me’n puc estar de dir-ho, tinguem molt
clar després del 10 de juliol què cal fer i a qui cal votar si es vol votar.

Si volem esdevenir un poble lliure, doncs,
només hi ha un camí, i des de l’Esquerra Independentista ja fa m olt de temps
que estem intentant contribuir a crear les eines  per fer-lo possible:  es diuen teixit social, omplir els
ajuntaments dels Països Catalans de regidors i regidores independentistes,
ajudar a fer consultes populars, ajudar a crear l’Assemblea de Regidors dels
Països Catalans, saltar-se la legalitat espanyola i internacionalitzar la
nostra lluita, … La llibertat no es demana. La llibertat es prèn. I és  a les nostres mansa conseguir-ho.

Guim Pros, membre de la CUP de Sant Cugat del
Vallès