Crònica d'una esperança
26/01/2011
El passat 28 de desembre un escamot sancugatenc va assistir a l'estadi Lluis Companys per donar suport a la nostra selecció. Una selecció esquarterada per no representar tot el territori català, boicotejada per molts equips espanyols i algun anglès que no permeten que els seus jugadors puguin assistir al partit i sobretot per la negació de l'oficialitat de la nostra selecció.
Malgrat això 28.000 catalans, catalanes i uns quants hondurenys residents al nostre país vam podem gaudir d'una tarda de bo n futbol, bon ambient a les grades amb banderes de les dues nacions que participaven al matx i alguna bengala després del tercer gol.
El resultat és el de menys però s'ha dir q el combinat català va ser molt superior i va golejar 4-0 amb 2 gols del blaugrana BOJAN. Recordem que Hondures es va enfrontar a la "roja" al mundial i que només va perdre per 2-0. Aquesta i altres dades són les que fan que tinguin por i que no deixin que Catalunya pugui jugar un partit oficial o un mundial.
Per què que passaria si Catalunya jugués contra Espanya i guanyés? i si guanyessim per una maneta? Segurament si algun dia podem veure-ho encara que empatessin 1-1 voldria dir q el món seria una mica més just i que la humanitat hauria evolucionat un xic.
Mentres això no passi seguirem animant la única selecció que ens representa de veritat encara que no sigui oficial i que només jugui per nadal.
VISCA CATALUNYA LLIURE
Albert Ruiz i Abella (membre de la CUP Sant Cugat)