Text d'opinió de n'Ignasi Bea membre de la CUP Sant Cugat i Endavant

En aquests temps que corren en què la
política està farcida de discursos equívocs, veritats a mitges i cants al sol,
és d'agrair que encara hi hagi grups polítics que aposten fermament i decidida
per defensar els seus principis sense amagar-se'n.

A casa nostra (Catalunya o Espanya, per no
excloure a ningú) tenim la sort de comptar amb el PSC-PSOE, que cada dia ens
obsequia amb una nova mostra de sinceritat. Més meritori encara, aquest partit
manté una coherència exemplar a tots els nivells: local, autonòmic i estatal.

Anem al gra:

Des de fa un temps el molt honorable
president Montilla insisteix amb el discurs de “independència és
decadència”  i fa crides a la concòrdia
davant d'aquells que agiten les banderes de la divisió i els “posicionaments
que suposen una involució”. A nivell local, la tònica és la mateixa: l'11 de
setembre, al parlament realitzat per Ferran Villaseñor s'expressava la
preocupació pel “trencament social que alguns cerquen” a  més a més de l'ascens del neolerrouxisme (¿?)
i la separació entre bons i dolents. Per si no ens havia quedat clar, dies
després, en el marc de la discussió d'una moció per declarar Sant Cugat exclosa
de la
Constitució Espanyola, Salvador Gausa aprofundia en aquesta
tesi, dient que cal assegurar la convivència i la cohesió social, que ells
aposten per la inclusió en oposició a l'exclusió, etc.

El cercle virtuós es completava fa un
parell de dies amb les paraules de l'entranyable Celestino Corbacho, que no es
conformava amb pregonar el projecte inclusiu del seu partit, sinó que advertia
als que volen la separació de l'Estat Espanyol que aquest seria un camí
traumàtic i en cap cas pacífic.

Res de nou al planeta PSOE. Ja fa molt que
ens tenen acostumats a cercar un enemic (intern o extern) per erigir-se com els
únics que poden dur-nos a bon port. Primer va ser el si tu no vas ellos
vuelven, després va ser l'amenaça nacionalista al País Basc i ara
l'independentisme que pretén excloure els que no són purs.

I clar, un es pregunta de què parlen quan
diuen cohesió si la reforma laboral que han implementat és l'agressió més
brutal patida pels i les treballadores de l'Estat Espanyol des de la
“democràcia”,  si les ETT's les van dur
ells i si al País Basc governen amb els seus arxienemics del PP després
d'haver exclós a un 10% de la població del dret al sufragi.

En nom de l'estabilitat i la cohesió
social, doncs, no podrem defensar l'avortament (ja que hi hauria divisió entre
avortistes/anti), una forma de govern republicana (els monàrquics quedarien
exclosos), etcètera, etcètera. En nom de la inclusió els catalans i catalanes
seguirem exclosos de drets elementals com el dret a decidir. En nom de la
inclusió es permetran xantatges i amenaces de ministres de treball incompetents.
En nom de la inclusió es negarà la democràcia.

Ignasi Bea Seguí

Membre de la CUP i d'Endavant.