Fa un parell d'anys que, arrel de l'agreujament de la crisi del sistema en
què vivim, escoltem promeses de reestructuració del sistema financer per evitar
abusos, de refundació del capitalisme, etc. No obstant això, el que realment
veiem cada dia és que la crisi tan sols està servint perquè les receptes
neoliberals avancin de manera alarmant.

I aquesta setmana passada arribava la gota que fa vessar el got: El 13 de
maig el senyor Zapatero, exercint de portaveu dels nois de l'FMI i el BM,
anunciava un paquet de “mesures anticrisi” que han de servir per redreçar la
situació.

Les mesures, dignes de qualsevol govern neoliberal, però en cap cas d'un
executiu suposadament d'esquerres, segueixen fil per randa les directrius dels
organismes financers internacionals: reducció de la inversió pública, retallada
de sou dels funcionaris, congelació de les pensions, etc. Al principat de
Catalunya, a més a més, la mesura també afectarà als treballadors del sector
públic que no són funcionaris.

Més enllà de la injustícia d'aquestes mesures, que recauen únicament sobre
els treballadors, el paquet de receptes va acompanyat d'una campanya perversa
de criminalització del sector públic encaminada a aplanar el terreny de cara a
la propera tisorada. La demagògia i la utilització de l'estereotip del
funcionari com a treballador privilegiat, acomodat i poc eficient n'és el
millor exemple. Cal que recordem la gran quantitat de mileuristes i
submileuristes que hi ha al sector públic? Cal que expliquem que el 2010 es
seguiran gastant milers de milions d'euros de tots en serveis externalitzats
que només serviran per enriquir el sector privat?

Ens preguntem per què, si es tracta de reduir la despesa, no es prenen
mesures amb menys impacte econòmic i social retallant les despeses polítiques:
el pressupost d'Interior, el de Defensa, Exteriors o el de la Casa Reial. Més
encara. Si la mitjana de la retallada als funcionaris serà d'un 5%, per què no
s'apliquen els criteris progressius i s'augmenten els impostos als empresaris
un 50%?

Des de la CUP fa temps que ho denunciem. Durant anys s'han permès la
opulència i els beneficis empresarials desorbitats, i quan toca apretar-se el
cinturó, només veiem atur i retallades entre els treballadors. Les classes
populars no podem confiar ni en un sistema econòmic injust ni en governs
permissius, es diguin PSOE o Tripartit. Tots hem vist com funcionen les
receptes de l'FMI (a Argentina fa uns anys sense anar més lluny), i si no posem
fil a l'agulla les coses seguiran empitjorant.

Ara més que mai cal que plantem cara a la patronal, als sindicats grocs que
fan el joc i a una classe política que fa temps que ha deixat desemparades les
classes populars. Les organitzacions de l'esquerra rupturista i els sindicats
de classe hem de sumar esforços per avançar cap a la vaga general, l'únic
llenguatge que entenen els que manen.

Des de la CUP, treballarem en aquest sentit i seguirem apostant per un
sistema socialista en el qual el treball i la riquesa es reparteixen en funció
de les necessitats i no del mercat.

La CUP diu prou!

Cap a la vaga general!

Candidatura d'Unitat Popular – Sant Cugat del Vallès