En primera instancia agraïr a totes les persones que han participat, especialment aquelles que han fet propostes pel bé del conjunt dels santcugatencs. Un cop més, es demostra que tenim una ciutat viva i  que frisa per a millorar.

Volem manifestar que per respecte absolut  al procés deliberatiu i a la voluntat de no intervenció, hem volgut esperar el final de les votacions del Procés Participatiu. Malgrat aix+ò i des de ja fa forces setmanes hem sigut testimonis  d’una sèrie d’elements  que un cop finalitzat  ens fan apuntar amb inuiquitud, sorpresa i un bon grau de decepció les següents reflexions:

     • Pel mig del Procés s’han perdut el carácter autogestionari de vàries propostes. No hi veiem cap  tipus justificació tècnica  i és simple i planament  una intromissió política de primer ordre. Tant ha sigut així, que vàries  entitats proposants, han renegat de les seves pròpies propostes perquè ni les reconeixien. En aquesta censura tots hi hem perdut. El model de  gestió futura que tenen les propostes és la seva ànima .Si se li vol treure l’ànima perquè espanta, al final només ens queda el receptacle buit.La Casa de la Dona es va convertir en la habitacioneta compartida de la dona. 

    • Algunes propostes com el cas de l’espai Polivalent, en el procés de cuina técnica, van patir tal metamorfosi (tampoc justificada), que altre cop quedaba completament  irreconeixible i no s’entenia de cap manera quina seria la implementació d’un espai móvil ni el cost que això generaría.

• Els criteris correcccionals per a equilibrar la desigualtat centre-perifèria no s’han  aplicat i malgrat hi ha barris que han fet veritables esforços propositius, al final les seves propostes han quedat pràcticament pulveritzades.

En aquest punt ens plantegem. Quin era el veritable objectiu del procés? Perquè no s’han tractat les propostes colze a colze amb els proponents? Perquè han sortit propostes calcades a la campanya de propaganda inicial? Perquè s’ha modificat propostes per  a resultar propostes que l’equip de govern ja tenia pensades i o  pendents? 

És potser que l’equip de Govern ha volgut utilizar la legitimació que té un procés així per a legitimar les seves accions  programàtiques?

Aquest tipus de gestió desil·lusiona i desincentiva la participació en pròximes edicions, autocomplint la profecia: la participació no funciona, es fan processos amb deficiències, no s'escolten les crítiques, la gent deixa de participar i finalment la participació acaba no funcionant.

Concloem que el govern no distingeix entre la participació i la legitimació de la seva línia d'actuació política i prioritats d'inversió. I que amb aquest procés, tant qui el vam proposar com els qui l’han seguit il.lusionats, s’ha trencat molta confiança que costarà de recompondre.