Vivim un món, en què certament cada dia hi ha motius per a lamentar morts,  irrupcions abruptes a la vida de les persones, en pro de religions, guerres, interessos, repressió.

El criteri utilitzat fins avui, no és sistmàtic ni obeeix a cap criteri objectivable (si és que aquests existeixen) distància física, número de víctimes etc, sinó que s’ha succeït un mica aleatòriament i   s’ha  imposat per la pròpia agenda dels mitjans de comunicació

A tall d’exemple del mes d’abril , només contant els atemptats fets per actors violents no estatals;

3 de abril

• Sant Petesburg (Rússia). Una explosió causa 15 morts i 64 ferits. Minut de silenci  

8 de abril

• Estocolm (Suècia) . Un camió fereix 15 persones i en mata 4. Minut de silenci.

• Hisyah (Síria) un autobús és atacat amb explosius. Mata a una persona i deixa 25 ferits. Res 

15 de abril

• ALEPO (sÍRIA)  Un atemptat amb cotxe bomba mata a 126 persones i en fereix 100 més

 Res.

20 d’abril.

•  París (França) atemptat via tiroteig. Una perosna morta i 6 ferits. Minut de silenci

21 d’ abril

• Campament Shaheen (Afganistan) atac i assassinat de 140 soldats i 160 ferits. Res

Totes aquestes acccions  enmarcades pròpiament dins el que s’anomena “terrorisme d’Estat Islàmic o DAESH), però si parem atenció, només en aquest curt príode trobem que altres irrupcions abruptes de la vida, intencionades i injustes, alguns exemples en són:

El 6 d’abril, van morir a Turquia 80 persones i 400 ferits a causa del gas tòxic amb què es va bombeardejar la pobació, obra presumible del govern d’AL Assad. La bomba del govern Trump, del qual encara no n’hem pogut extreure dades de morts fiables i cinc  feminicidis: un el 24 d’abril a Barcelona , un altre e 22 abril a València , el 10 d’abril a Almeria  i una altra víctima el 3 d’abril a Sta Cruz de Tenerife.

Per tot això, fins que no s’elabori un protocol amb uns criteris acceptats per tot els membres del consistori, no participarem en cap altre mostra de dol institucional, perquè pensem que fer diferències pot  desembocar en una pràctica irresponsable, dolorosa, i que pot portar a l’equívoc d’entendre que per a nosaltres són més importants unes víctimes que unes altres. Cosa que, evidentment, rebutgem totalment.