cos de la moció:
Podeu consultar la moció en PDF a l'enllaç del lateral dret

El 27 de gener de 1945 l'Exèrcit Roig va alliberar el camp d'extermini nazi d'Auschwitz i es va destapar la barbàrie comesa pel nazisme, que havia dissenyat un model de societat basat en l'exclusió de la diversitat, la xenofòbia i el racisme. Els camps d'extermini eren la conseqüència tràgica del nazisme, que va portar la mort i la destrucció arreu d'Europa. L'estat alemany va planificar la liquidació de jueus, gitanos, homosexuals, sindicalistes, discapacitats, etc. Dins d'aquest capítol de la història contemporània, també cal incloure els republicans catalans i espanyols exiliats a França arran de l'ocupació franquista, que amb l'inici de la Segona Guerra Mundial van ser tractats com a apàtrides i alguns dels quals van acabar deportats a camps de treball i extermini nazi.

 

Entre 1939 i 1945 més de 9300 republicans catalans i espanyols van passar pels camps de concentració nazis. D'aquests,  prop de 5200 van perdre la vida i uns 3800 van aconseguir sobreviure. 334 figuren com a desapareguts.

 

D'entre els catalans que van ser deportats als camps nazis hi figuren 3 santcugatencs: Francisco Calventus Navarro, Joaquín Moya Braulio i Bonaventura Bartralot Auladell. Francisco Calventus i Joaquín Moya moririen a Gusen (camp de concentració depenent de Mauthausen) l'octubre de 1941. Bonaventura Bartralot seria l'únic supervivent santcugatenc. Va ser alliberat pels aliats al camp d'Ebensee el 6 de maig de 1945, segons recull l'historiador local José Fernando Mota al seu blog Història de Sant Cugat del Vallès.

 

A prop de 1.800 municipis europeus s’ha volgut recordar i mantenir viva la memòria de les persones que van ser víctimes de la deportació nazi, acollint-se a una iniciativa coneguda com Stolpersteine. La paraula alemanya 'Stolpersteine' vol dir 'pedra que fa ensopegar'. Són plaques individualitzades que recorden als deportats als camps nazis i formen part d'un projecte de l'escultor Gunter Demning que relaciona art i memòria. D’aquesta manera es manté viva la memòria de les persones de tots els col·lectius: jueus, gitanos, homosexuals, dissidents polítics, testimonis de Jehovà i ciutadans discapacitats que varen ser perseguits o assassinats pel règim nazi.

 

L'abril de 2015 es van col·locar les primeres plaques Stolpersteine de l'Estat Espanyol a Navàs, i ac dia d'avui, Manresa, Igualada, El Palà de Torroella i Castellar del Vallès ja han col·locat 41 Stolpersteine a fi de mantenir viva la memòria dels seus veïns i veïnes que van patir la deportació als camps de concentració nazi, sumant-se a les prop de 60.000 que hi ha repartides per tot Europa.

 

L'any 2013 l'Amical de Mauthausen i altres camps endega el projecte Xarxa de memòria i de prevenció del feixisme, "Mai més", amb l'objectiu de crear una xarxa a nivell local integrada per centres educatius, entitats i ciutats per educar en la prevenció del feixisme des de la memòria històrica.

Actualment, la xarxa està integrada per 30 centres i compta amb el suport de 12 ajuntaments i diverses entitats. Recentment, es va fer la I Trobada d'alumnes per a la prevenció del feixisme, de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, amb l'assistència de representants de 15 centres de tot el país, 80 alumnes i 20 professors. El projecte preveu dur a terme altres activitats i estendre's a altres territoris de l'Estat espanyol i Europa.

 

 

 

Proposem que el ple de Sant Cugat adopti els següents acords:

 

ACORD PRIMER: Retre homenatge i reconeixement als santcugatencs que van ser deportats als camps nazis, encarregant a l’artista Gunter Demnig la creació de 3 Stolpersteine per a ser col·locades en la nostra ciutat.

 

ACORD SEGON: Adherir la ciutat a la xarxa Mai Més promoguda per l'Amical Mauthausen.

 

ACORD TERCER: Comunicar aquests acords al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.