Segons dades de l’Institut d’Estadística de la Generalitat de Catalunya, l’any 2013, més de 25.000 santcugatencs i santcugatenques havien nascut fora de la ciutat i que en l'actualitat, més d'un 12 % de la població és de nacionalitat estrangera De fet, si realitzem un anàlisi de l’evolució demogràfica de la ciutat, arribarem a la conclusió –com en la majoria de casos del nostre país- que la immigració ha estat un dels principals factors del creixement de la nostra població al llarg dels segles.

La convivència entre santcugatencs i santcugatenques de diferent origen mai ha estat un problema, tot i que la nostra ciutat hagi viscut al llarg dels darrers segles amb la seva llengua prohibida i sense el reconeixement públic de les seves tradicions i la seva identitat cultural i nacional, un element imprescindible per a la integració de les persones vingudes d’altres indrets del món en qualsevol lloc del món.

Moltes de les lluites, reivindicacions i avenços que s’han produït a la nostra ciutat, i que han contribuït a la millora dels serveis públics, de l’urbanisme, del benestar social de que gaudim tots i totes les ciutadanes, han estat protagonitzades per santcugatencs i santcugatenques vingudes d’altres països.

En l'actual conjuntura nacional, econòmica i social, i les darreres onades migratòries viscudes a la nostra ciutat, sumat a la creixent alienació i individualització de la nostra societat, provoquen que alguns partits polítics alimentin la divisió entre ciutadans i ciutadanes, enlloc de promoure polítiques que tendeixin a millorar les condicions de les persones més desafavorides –independentment del seu municipi o país d’origen-, per tal d’esgarrapar alguns vots, tot difonen informacions falses que quallen en aquells sectors més vulnerables de la nostra societat.

Els rumors, neixen de la ignorància i la manca de coneixement de les persones sobre determinats temes, i alimenten la creació d’un imaginari col·lectiu que no coincideix amb la realitat, tot generant discursos demagogs i superficials que no ajuden al benestar del conjunt de la ciutadania, sinó que pretenen segregar-la.

Davant d’aquesta situació, hi ha diferents ajuntaments catalans, com ara el de Barcelona, Tàrrega, Lleida, Vic, Gramenet, etc... i entitats ciutadanes com ara a Mataró, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, etc... que han desenvolupat “campanyes antirumors” per combatre els prejudicis i estereotips vers la població immigrada i per desmentir alguns dels tòpics més estesos entre la ciutadania, com ara que “els immigrants es queden amb totes les ajudes”, “els immigrants són uns delinqüents”, “els immigrants ens treuen la feina”, “els immigrants no es volen integrar”, “tenen actituds incíviques i fan mal ús de l’espai públic”, “Els immigrants no paguen impostos”...

Un dels rumors més freqüents és que la immigració es queda amb totes les ajudes socials, creiem que cal remarcar aquesta qüestió. Els ajuts socials es reparteixen a les persones més vulnerables de la població, i aquestes durant molts anys han estat les persones originàries d'altres països. Per tant, per molt que alguns d'aquests rumors siguin una realitat, el problema és el rerefons que hi ha en els comentaris. Per tant, també les campanyes haurien d'anar acompanyades d'explicacions de com es reparteixen els ajuts i les causes de la vulnerabilitat social.

Parlem d'una campanya ciutadana amb un cost molt reduït, però amb un important valor social, que desmunten de forma clara i eficient aquells rumors infundats que corren de boca i orella.

És per tots aquests motius que la CUP de Sant Cugat ha demanat a la Comissió Informativa pertinent les següents qüestions.

Que les regidories de Serveis a la Ciutadania (igualtat, cooperació, educació i serveis socials...) conjuntament amb l'àrea de serveis socials de l'Ajuntament valorin la possibilitat d'impulsar una campanya d'aquestes característiques a Sant Cugat del Vallès

La demanda d'elaborar un esborrany de campanya per a la nostra ciutat amb la col·laboració d'aquelles entitats locals properes en aquest àmbit de treball.

Si la diagnosi feta ens demostra de la necessitat d'una campanya d'aquestes característiques, impulsar-la i tirar-la endavant un cop existeixi un consens entre totes les parts participants en la redacció d’aquesta.